Aquesta setmana hem viscut els tres dies més emocionants de tot el curs!
Aqui teniu uns videos per veure el bé que ens ho vam passar!
Recordeu que a la pàgina web de l'escola estan totes les fotos!
divendres, 23 de maig del 2014
dimarts, 6 de maig del 2014
Seguim treballant l'autoestima
“Es diu, es conta i comenten que hi havia una vegada una carrera... de granotes! Havia arribat el dia de la festa gran a l’“estany blau dels gripaus verds” i van decidir organitzar una competició nova i original per escollir la granota més eixerida
L’objectiu final era arribar al lloc més alt d’una gran muntanya, per un camí llarg i tortuós, ple de penyals i obstacles, troncs, forats, fang. Era molt relliscós . Era perillós i nou. Era difícil, fora del "normal", del que hom considerava que havien de fer, de sempre, les granotes que eren tal i com toca ser!!
Hi havia en aquell indret una gran multitud. Pràcticament tot l’estany s’havia congregat allà. Moltes granotes per a vibrar i cridar per elles. I va començar la competició
Però el públic que al principi animava, en el fons, estava convençut que simplement es tractava d’una manera divertida de passar l’estona i que, realment, era impossible aconseguir-lo i que, molt millor si passats els primers moments, totes acabessin per desistir. Era una manera de justificar la covardia i la por de les granotes que no es van presentar a la carrera. I així, desprès dels primers moments d’ànims i eufòria, poc a poc van començar a dir i cridar cada cop més fort:
- Quina pena! Cap de les granotes ho podrà aconseguir... No ho aconseguiran...Mai s'ha fet… Les granotes no estem per pujar muntanyes i passar per tants d’obstacles… Val més ser realistes, racionals, com tothom que intentar aconseguir somnis impossibles i despenyar-nos…
Les granotes competidores que inicialment volien i creien que podrien acabar la carrera, ràpidament varen començar a dubtar, a deixar de creure en elles mateixes, a escoltar els consells i les veus de les seves veïnes i conegudes, a repensar si realment valia la pena penar tant per a no aconseguir res de segur, van perdre la fe en elles mateixes i en les seves forces, van començar a desistir. Però hi havia una que seguia i persistia i continuava pujant en busca d’aquella gran fita
La multitud continuava cridant: “Pobres! No ho aconseguiran...” “Va, ja heu fet molt d’esforç, acabem la competició” “No s’ho val, que es faci mal, que es caigui...”
Fins i tot, algunes deien: "Mireu aquella! Què fa? Vol ser més que ningú…
“Per què no es conforma com tothom?" “Però què es creu que és, una granota millor que totes nosaltres o què”
Al final, totes les granotes es varen donar per vençudes, totes menys aquella granota que seguia i seguia tranquil·la, i cada cop amb més força, més segura de si mateixa, amb més empenta, cansada i esgotada però amb tot l’ànim i la fe amb la que va començar la carrera
Poc abans del final, totes les que havien desistit, i el públic que allà estava, es miraven amb certa enveja i gelosia aquella granota que havia arribat ja al damunt de la muntanya esgotada i cansada però alhora molt contenta i feliç
Tothom volia saber com ho havia aconseguit. Llavors, una granota va anar a preguntar-li com havia fet per a arribar al cim de la torre. I van descobrir que... ERA SORDA!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)