La font de la Budellera

La tardor ens anima a endinsar-nos al bosc. Aquest cop l'aventura ens porta a 1r i 2n a descobrir on s'amaga "La font de la Budellera". Sabem que està a Collserola però...la trobaran?

L'aventura comença amb dos transports públics que junts encara no havíem agafat: el ferrocarril i el funicular.

Un dia fantàstic on un cop més queda demostrat que amb amics i un bon espai a l'aire lliure, poca cosa més els cal per passar-s'ho d'allò més bé.

TALLER DE PLÀSTICA AMB JUMPING CLAY

El dimecres a la classe de plàstica, els nens i nenes de la classe de 2n van tenir un taller molt especial.

Van poder probar un nou material (jumping clay) semblant a la plastilina, però que solidifica quan passen unes hores.

Aprofitant això vem treballar el tema de la salut i van fer uns ninos en estil Kawaii de fruites i verdures.

Va ser una classe molt divertida per tots.

 I aqui el resultat final

Molt bona feina artistes.
Marta.

Halloween

Arribats a 2n de Primària, sorprendre als alumnes amb alguna cosa relacionada amb Halloween no és fàcil. Hem començat les sessions d'English dedicades a aquesta festivitat recordant com es celebra i què es fa. Llavors, la "teacher" només pot callar i escoltar, perquè tenen clar de què es difressen -"witch", "skeleton" i/o "vampire"-, tot i que a algú li costa recordar què és un skeleton... I també recorden amb claredat que per Halloween van per les cases a demanar "caramels! no! Sweets!", exclamen amb il·lusió. La diferència entre una "pumpkin" i una "Jack O'Lantern" està superadíssima. En són uns experts!

Dijous a la tarda em vaig treure del barret (no literalment, ja m'agradaria!) el conte "Room on the Broom", on una bruixa molt eixerida va deixant pujar a tots els seus nous amics a la seva escombra voladora. Fins que de sobte, l'escombra es trenca i llavors... bé, no us explico res més, us deixo amb un vídeo del conte per tal que el pogueu tornar a gaudir i una foto de dijous passat!

foto amb "photobomb" inclosa! ;)

HAPPY HALLOWEEN!!!

Cèlia

Un matí a l'òpera

Aquest dimarts 21 d'octubre hem anat a veure una òpera al Gran Teatre del Liceu. Sí, sí, hi heu llegit bé. Hem pujat com prínceps i princeses per les escales encatifades, hem atravessat la Sala dels Miralls i ens hem acomodat bé a les butaques per escoltar les aventures de Tamino, Papageno, Sarastro i la Reina de la nit de La Petita Flauta Màgica, de W.A.Mozart.

Com ens sentim?

Riures incontrolats i somriures controlats, males cares, nervis, esclats, falta de concentració, inquietud, relax... 

Per entendre com actuem cal saber com ens sentim.

 Per entendre com actuen cal saber com s'estan sentint.

Per això cada matí en prenem conciència i afavorim el bon clima de l'aula abans de començar a treballar.

Mobile World Center

Visitem juntament amb 3r el Mobile World Center i descobrim un munt de novetats que ens deixen amb la boca oberta!

 I després d'estar en ple futur, anem caminant fins al Maremagnum mentres gaudim de Barcelona xino-xano.

Per tal que la classe funcioni...

Llapis, fulls, maquinetes, colors, calculadores, llibres, agendes, taules, cadires...

Nosaltres ens quedem amb coses més imprescindibles!

Per tal que la classe funcioni necessitem: ALEGRIA, ENERGIA, RESPECTE, SILENCI, CONCENTRACIÓ, i molta, molta ESTIMACIÓ.

Nou curs,noves il·lusions per viure plegats

Si cada nit abans de tancar els ulls, desitgem bona nit als qui ens estimem, per què no desitjar-nos entre tots un molt bon dia?

Així és com cada matí engeguem els nens i nenes de segon.

Això va per vosaltres nens i nenes de segon!

Hem viscut moltes hores junts. Quan us vaig veure enfilant-vos per les escales d’Encarnació éreu molt petits. Tot us il·lusionava. No sabíeu massa què passaria però veníeu amb ganes de viure-ho al màxim.

Hem compartit junts instants de tot, amb dos anys amb la majoria o amb un en alguns casos, i aprendre a viure'ls ens ha fet créixer.

Amb mi heu compartit moments molt importants de la meva vida. Alguns us els he explicat, perquè sabeu que m’agrada compartir amb vosaltres, d’altres no, però tampoc ha calgut perquè sense saber-ho els heu viscut amb mi.

Els nens ajudeu, animeu, arrenqueu mil somriures i doneu energia i sentit a tot el que fem.

Segur que moltes coses que us hem ensenyat s’oblidaran amb el pas del temps i serà normal, però el que desitjo és que quan sigueu encara més grans, mireu enrere i us recordeu sempre que en el Patufet us hem estimat molt.

Ha estat un plaer conèixer-vos, gaudir-vos i aprendre de cadascú de vosaltres. Tots sou molt importants i així m’agradaria que us sentíssiu.

No perdeu mai aquesta il·lusió que us defineix.

Us estimo moltíssim. Mil gràcies per tot el que m’heu donat.

La Fosca - Palamós

Aquesta setmana hem viscut els tres dies més emocionants de tot el curs! 

Aqui teniu uns videos per veure el bé que ens ho vam passar!

Recordeu que a la pàgina web de l'escola estan totes les fotos!

Emoció a l'autocar

Ens instal·lem a la Fosca

Aquaris

Conserva del seitó

Tots a bord

Tots a menjar

Ens divertim a la platja

Comença el segon dia

Nautilus a les Illes Medes

Joc de nit

Ens rentem les dents

Litoral rocós de Palamós

Seguim treballant l'autoestima

“Es diu, es conta i comenten que hi havia una vegada una carrera... de granotes! Havia arribat el dia de la festa gran a l’“estany blau dels gripaus verds” i van decidir organitzar una competició nova i original per escollir la granota més eixerida

L’objectiu final era arribar al lloc més alt d’una gran muntanya, per un camí llarg i tortuós, ple de penyals i obstacles, troncs, forats, fang. Era molt relliscós . Era perillós i nou. Era difícil, fora del "normal", del que hom considerava que havien de fer, de sempre, les granotes que eren tal i com toca ser!!

Hi havia en aquell indret una gran multitud. Pràcticament tot l’estany s’havia congregat allà. Moltes granotes per a vibrar i cridar per elles. I va començar la competició

Però el públic que al principi animava, en el fons, estava convençut que simplement es tractava d’una manera divertida de passar l’estona i que, realment, era impossible aconseguir-lo i que, molt millor si passats els primers moments, totes acabessin per desistir. Era una manera de justificar la covardia i la por de les granotes que no es van presentar a la carrera. I així, desprès dels primers moments d’ànims i eufòria, poc a poc van començar a dir i cridar cada cop més fort:

- Quina pena! Cap de les granotes ho podrà aconseguir... No ho aconseguiran...Mai s'ha fet… Les granotes no estem per pujar muntanyes i passar per tants d’obstacles… Val més ser realistes, racionals, com tothom que intentar aconseguir somnis impossibles i despenyar-nos…

Les granotes competidores que inicialment volien i creien que podrien acabar la carrera, ràpidament varen començar a dubtar, a deixar de creure en elles mateixes, a escoltar els consells i les veus de les seves veïnes i conegudes, a repensar si realment valia la pena penar tant per a no aconseguir res de segur, van perdre la fe en elles mateixes i en les seves forces, van començar a desistir. Però hi havia una que seguia i persistia i continuava pujant en busca d’aquella gran fita

La multitud continuava cridant: “Pobres! No ho aconseguiran...” “Va, ja heu fet molt d’esforç, acabem la competició” “No s’ho val, que es faci mal, que es caigui...”

Fins i tot, algunes deien: "Mireu aquella! Què fa? Vol ser més que ningú…

“Per què no es conforma com tothom?" “Però què es creu que és, una granota millor que totes nosaltres o què”

Al final, totes les granotes es varen donar per vençudes, totes menys aquella granota que seguia i seguia tranquil·la, i cada cop amb més força, més segura de si mateixa, amb més empenta, cansada i esgotada però amb tot l’ànim i la fe amb la que va començar la carrera

Poc abans del final, totes les que havien desistit, i el públic que allà estava, es miraven amb certa enveja i gelosia aquella granota que havia arribat ja al damunt de la muntanya esgotada i cansada però alhora molt contenta i feliç

Tothom volia saber com ho havia aconseguit. Llavors, una granota va anar a preguntar-li com havia fet per a arribar al cim de la torre. I van descobrir que... ERA SORDA!!!

La importància de ser-ne conscient

Podem millorar sense saber què hem de millorar? 

Ens és fàcil trobar coses a millorar per nosaltres mateixos o sempre esperem que siguin els altres qui ens ho diguin?

Si ningú ens ho diu, sabem què volem millorar?

El més important és millorar els aspectes acadèmics o ho són més altres àmbits de la vida que ens ajuden a créixer?

Comencem el dia reflexionant sobre tot això i descobrim que no estem acostumats a escollir què volem millorar per sentir-nos més a gust amb nosaltres mateixos i amb els altres.

 Pensarem com avançar i d'aquí uns dies obrirem els pots per veure si ho hem aconseguit.

Dansa ara 2014

Un espectacle fet amb il·lusió surti com surti ja és mereixedor d'un gran aplaudiment. I si a més surt bé... Que gaudiu de l'espectacle!

Coses que ens agraden. Coses que ens enfaden.

Projecte la prehistòria

La prehistòria és un món que els fascina. Són moltes les pel·lícules que els han portat a imaginar aquesta època que ells veuen com una història de conte. Al llarg de les sessions han sorgit milers de dubtes i curiositats a resoldre i se n'han sortit molt bé. Tot va començar just per l' inici de tot plegat i així vam poder situar-nos en el temps.

Quan ja vam ubicar-nos, i vam donar resposta al desordre històric entre quan hi havia dinosaures i quan van aparèixer els nostres per ells estranys antecessors, vam establir una línia del temps. I d'allà ens endinsarem en el coneixement d'aspectes que no coneixíem: l'època de pedra, l'època dels metalls, noms impronunciables d’homínids...

Hi ha hagut molts moments de diversió, de fet, la millor manera d'aprendre! Hem fet sessions de vídeos i pel·lícules i també hem tingut moments per l'art mentre apreníem com s'ho feien per sobreviure quan depenien totalment de la natura i no disposaven de tot el que tenim avui en dia.

I amb un transport que els prehistòrics haguessin temut més que a un ramat d'animals ferotges, ens desplacem al Museu del mamut on demostrarem quantes coses hem après dels animals d'aquell temps i de la manera de sobreviure que tenien tots plegats.

Després de tanta atenció és el moment de posar en pràctica el que hem après a través del joc.

Se n'haguessin sortit molt bé aquesta colla enmig dels animals ferotges...

 I en són de macos eh!

I com tot nen quan passa una bona estona tancat, necessita l'aire lliure... I no sabem què ha passat però...Mireu quin animal ens hem trobat!!

Cuidem l'hort de l'escola

Visita al taller de l'Eli Gras

Per Santa Cecília, com recordareu, vam fer un concurs d'instruments amb material reciclat que va guanyar el Manel. El premi va consistir en visitar el taller de l'artista Eli Gras, qui fabrica instruments molt interessants i prepara concerts i exposicions amb ells. Voleu veure com va anar? Què ens hi vam trobar? Ens va deixar experimentar una mica amb els seus instruments? Cliqueu l'enllaç següent i ho descobrireu tot:

http://agenda21delpatufet.blogspot.com.es/2014/02/musica-sostenible-visitem-el-taller-de.html

Comença la quaresma

Portem dies de festa. Disfresses, contes, balls, caramels...el món sembla està ben capgirat i tot plegat necessita tornar a la calma. 

La Vella Quaresma ja és aquí. Ve a posar una mica de seny a a tot aquest rebombori. Comença un temps de reflexió.

Ens reunim amb els petits de la casa i enterrem la sardina fins l'any vinent.

Festa dolça!

I de festa en festa el calendari ens acosta a un dels dies més dolços de l'any. Junts celebrem la festa de Sant Medir i ens endolcim mentre agafem un bon grapat de caramels.